El petit globus vermell (1967) és el primer llibre de la il·lustradora Iela Mari (Milà, 1932), resultat dels estudis que va dur a terme amb el seu marit, Enzo Mari, sobre la percepció visual dels nens petits.
Es tracta d'un àlbum sense text que relata de manera minimalista la metamorfosi d'un globus: la imatge vermella i impactant del globus que s'infla a la boca d'un nen —sempre sobre un fons blanc i al costat de contorns esquemàtics de línia negra— es transforma en poma, la poma es torna papallona i la papallona esdevé flor, finalment, aquesta flor pren la forma d'un paraigua que aixopluga el mateix nen de l'inici de la història.
L'àlbum el trobem editat en català i castellà per Kalandraka. Abans, l'any 1970, Lumen n'havia fet la primera edició en castellà.
Publicat perilustroskop
Aquest vídeo està fet a partir de les il·lustracions de l'àlbum:
Aquest ànec mandarí és a Tarrega al riu d'Ondara. Ara ja sap que la gent li tira menjar i s'apropa sense cap problema... bé si vol, en el meu cas, tot i no donant-li menjar se'm va apropar força i crec que vaig poder captar tots els detalls dels colors i el plomatge, demaneu als pares que us hi portin, ja que no se'n veuen gaires i segurament acabat l'hivern marxarà, i si li ha agradat el lloc tornarà a la tardor vinent.
En època d'aparellament els mascle presenten un plomatge extraordinàriament acolorit. El color predominant és el marró amb un casquet al clatell de color vermell amb luïssors metàl·liques de color ver al front i a l'extrem de les ales. Damunt dels ulls (foscos) presenta dues franges laterals blanques o color crema molt clar i el bec adquireix un to roig coral·lí. El pit i la gola són de color morat, el ventre de color blanc i els costat d'un to crema amb dues bandes blavoses que donen pas a dues franges ataronjades que agafen una direcció cap amunt.
La seva dieta és tan d'origen animal com vegetal doncs s'alimenta tant al terra com a l'aigua. Tot i això, hi predominen els components vegetals (plantes i llavors). Solen menjar cap el capvespre.
Els mascles entren en zel a la primavera. Llavors exhibeixen el seu plomatge aixemplant el pit i alçant la cresta i emeten un xiulet suau i melodiós.
Fan el niu als troncs d'arbres caiguts propers a l'aigua o en forats dels troncs a considerable altura. La femella pon de 9 a 12 ous que són covats durant 28 o 30 dies. Els pollets en cas de perill, es submergeixen o s'amaguen entre la vegetació de ribera.
En el patà d' Utxesa també poden trobar totges vulgars
.
Fa 36-42 cm de llargària.Ocell amb plomatge negre i bec blanc i escut frontal blancs,amb ales curtes que dificulta el seu volar, però que no impedeix fer les seves grans migracions nocturnes.Tenen potes de color verdós amb dits llargs i lobulats. Viuen en llacunes i acostumen a alimentar-se de plantes acuàtiques en llacs on la vegetació es poc profunda.
Fa un niu amb herba, sobre l'aigua, bé surant, bé ancorat en la vegetació. Pon 6-9 ous de color crema, clapat de negre, que cova 21 – 24 dies. Els pollets abandonen el niu al poquet de neixer i romanen amb llurs pares fins unes 8 setmanes.
Ja ha trobat el que li agradava
En un tres i no res s'ho ha empassat tot...
Alerta!!!, que venen les altres fotges venen i tenen molta gana i...
Per tot arreu us vaig cridant, però ningú no em pot sentir, i quan us parlo no em veieu, perquè sóc mort, perquè sóc mort. * Tenia set anys quan vaig morir a Hiroshima, fa molt temps. Encara tinc aquells set anys, quan els nens moren no creixen més. * Tot el meu cos es va cremar, amb els ulls cecs em vaig desfer, tots els meus ossos es van fer pols; després, el vent s’ho va emportar. * Dolços no en vull, no em cal el pa, no vull arròs, fruites tampoc, jo no demano res per mi perquè sóc mort, perquè sóc mort. * El que us demano és que ara lluiteu, però per la pau, però per la pau, per tal que els nens de tot el món puguin créixer, viure i jugar.
El grup musical The Byrds també l'ha cantada, al seu disc Fifth Dimension, sota el títol I Come and Stand at Every Door i en català la cantava en Xesco Boix
Publicado por Sàlvia
Poemes i cançons infantils per la Pau
Una cançó i vídeo per la Pau, Dàmaris Gelabert
Vídeo realitzat per l'aula d'acollida de Llagostera
TOTS ELS NENS CANTEM CANÇONS, PERQUÈ ELS HOMES SIGUIN BONS
Tots els nens del meu carrer
volen jocs, volen somriure. tots els nens del meu carrer,
volen creixer i viure bé. Un company per fer tabola,
una casa i una escola. tots els nens del meu carrer
volen crèixer i viure bé. Tots els nens de la ciutat,
volen pares ben alegres, tots els nens de la ciutat,
volen pau i germandat. Si la pau sempre fa falta,
ho direm amb veu ben alta, tots els nens de la ciutat,
volen pau i germandat. Cada nen del meu país,
obre els ulls amb esperança, cada nen del meu pais,
té el desig de ser feliç. Tots els nens cantem cançons,
perque els homes ens escoltin, Tots els nens cantem cançons,
perque els homes siguin bons. Si cantant el pit s´aixampla,
també el cor es fa més ample, tots els nens cantem cançons,
Cantem, cantad, chantez, we sing for the peace, pour la paix, por la paz, per la pau. (Tornada) 1. De molts indrets d´Europa arriba una gent amb l´anhel i l´afany de compartir. Trecar d´un cop fronteres lluitar pels seus drets, no oprimir, no tancar, no matar. 2. Les mansd´homes i dones, de nenes i nens, unides fent cadenes per la pau. Fent força en defensa dels drets de la gent que ara creu que la vida és llibertat. 3. Qui canta els mals espanta, cantar uneix a la gent, et fa fort per poder dir allò que vols. Cantem per ser ben lliures, unim nostres veus per cantar i defensar la pau del món.
Toni Giménez
EL MÓN SERIA
El món seria més feliç si tots fóssim amics. Jugar tots junts, cantar tots junts, seria divertit. El món seria molt millor si no tinguéssim por si sense demanar perdó poguéssim ser com som. El món seria més humà si tots fóssim germans si ens agaféssim de les mans com mai ho hem fet abans. En un altre món és el món que volem es el món que volem en un altre món.
La il·lustradora Roser Capdevila dóna la seva obra a la Biblioteca de Catalunya
"Les tres bessones",
No cal tenir fills ni nebots petits per conèixer Les tres bessones, la creació més cèlebre i mediàtica de Roser Capdevila. Aquest però, és només un dels nombrosos treballs de la il·lustradora barcelonina que ara ha decidit donar la seva obra a la Biblioteca de Catalunya. En total, són més de 3.500 dibuixos originals en paper que corresponen als centenars d’històries escrites i il·lustrades per Capdevila des dels anys 80 per a editorials de tot el món.
La creadora de Les tres bessones, que ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, la medalla d’honor del Parlament de Catalunya o la medalla d’or de Barcelona, fa aquesta donació en senyal d’agraïment per tots aquests reconeixements i amb la voluntat que el seu llegat es quedi a Catalunya.
BibliOZ.com presenta Birthday Best Sellers un cercador molt original que mostra la llista dels llibres més venuts del New York Times durant la setmana del teu naixement. Solament has de clicar sobre l'enllaç.
